L'exposició Sextet visual català parteix de la primera generació de poetes concrets o visuals catalans, aquella que desenvolupà la seva activitat en un clima d'oposició al règim franquista i de reivindicació de la llibertat.

L'eix central de la mostra és la reconstrucció de l'exposició Poesia concreta que se celebrà a la Petite Galerie de l'Alliance Française de Lleida l'any 1971, una de les primeres exposicions de poesia visual a l'estat espanyol.  El títol situava els poetes exposats dins del moviment nascut a Brasil i a Europa a primers dels anys cinquanta: la poesia concreta. Aquesta era, d'una banda,  una hereva fidel del dadaisme, el qual reivindicava la validesa de tots els materials en poesia i la independència de la lletra com un material més, i de l'altra, de l'art concret.

L'exposició de Lleida fou la primera aparició pública de la poesia catalana experimental, tot i que els tres poetes:  Joan Brossa, Josep Iglésias del Marquet i Guillem Viladot no havien format mai un grup. L'esdeveniment ajuntava tres trajectòries que venien de tres móns totalment diferents, però que, gràcies a les respectives relacions internacionals o espanyoles, havien arribat a aquest tipus de poesia.  Al voltant de la mostra, es produí una gran efervescència que serviria per crear una escola a Catalunya que encara avui dia reconeix els tres poetes com els seus mestres.

Per aquest motiu, el Sextet visual català es completa amb un altre trio de la "segona generació" de poetes visuals, que podríem considerar hereus dels anteriors i que  van començar les seves activitats en els convulsos finals dels seixanta i inicis dels setanta. S'ha triat, en aquest cas, un exponent de cadascun dels territoris catalans (Catalunya, País València i les Illes Balears), representatius tant del que es feia a cada indret com de tres tipus de poesia experimental diferent: 1) la poesia visual, a partir d'un seguit de poemes del català J. M. Calleja; 2) l'acció, amb una performance del valencià Bartolomé Ferrando, el vessant més característic d'aquest autor; i 3) el llibre objecte, amb un volum del mallorquí Andreu Terrades.

L'exposició pretén ser un diàleg entre poetes visuals i experimentals pioners i contemporanis i, alhora, mostra una selecció de les principals tècniques o formes en què allò que s'ha anomenat "poesia experimental" es pot manifestar. Se li ha donat el títol de "Sextet visual", perquè es tracta de sis poetes i en record del "Septet visual" que Joan Brossa realitzà l'any 1978.